Francisca Pastells, una dona enamorada del bosc

Aquesta Festa de la Ratafia servirà per recordar la figura d’una de les més grans i autèntiques ratafiaires que ha tingut Santa Coloma de Farners: la Francisca Pastells i Turà. Va néixer el 20 de març de 1906, i va viure a can Gavaldà i al Bagís, a Sant Miquel de Cladells. Eren tretze germans. No va anar a escola: “Jo no he anat mai a col·legi. Tot el que sé ho he hagut d’estudiar del meu cap”, explicava. Va baixar a Santa Coloma esperant trobar condicions més favorables i es va casar amb l’Andreu quan tenia 25 anys; al cap de set anys ell va haver de fugir a França i ella va haver de pujar sola les quatre criatures: en Pere, la Paulina, en Joan i en Josep. Aleshores vivia al carrer de Sant Dalmau, 25, a can Jalpí i feia feines a deu cases per guanyar-se la vida, a més de treballar a bosc buscant herbes, llenya, bolets o carbó. També menava la terra, venia a mercat i cuinava. La Francisca va morir quan tenia 81 anys, el 19 d’octubre de 1988, coincidint amb la celebració de la sisena Festa de la Ratafia. A l’edició d’enguany es presenta la Ratafia Roca Guillera, una nova producció colomenca basada en una recepta gairebé centenària de la Francisca Pastells.

Una dona de mans treballades

Era una dona apassionada pel bosc, gran coneixedora de les herbes i els bolets, i una excel·lent elaboradora de la ratafia i experta en l’art del bon cuinar. Feia codonyat i esperit de saüquer. Per cuinar la caça que li portava en Pere Amargant agafava un brot de romaní, un de farigola, marduix, julivert i llorer i en feia una “monyeca” que posava al rostit. El treball va ser una constant en la vida de la Francisca, que havia de mantenir les quatre criatures. “Treballo molt, però el dia que em mori trobaran poca cosa”, deia ella. Anava a buscar feixos de llenya cap a Sauleda, un feix al matí i un a la tarda, per dues pessetes. “… Encara he anat a peu a Castanyet i he baixat carregada d’herbes… cinc manats de poliol, orenga, herba estrella i farigola”, explicava a l’entrevista que va publicar la revista Ressò el 1984, feta per en Josep Maria Casas i en Pep Solà, amb fotografies de Manel Roqueta. En aquest mateix treball periodístic la Francisca explicava que quan era temps de bolets havia arribat a fer tres viatges diaris a Sauleda a buscar pinetells per després poder-los vendre. Malgrat aquest dur ritme de vida, deia: “Mai no prenc medicines. En Rodó em deia: ‘Noia, si tots fossin com tu, hauríem de deixar de fer de metge.’”

 

La descoberta de la ratafia

Va ser quan va venir al poble que va aprendre molt més sobre les herbes: “Vaig aprendre a fer ratafia gràcies a una dona del carrer Verdaguer -podria ser la Paulina Cos- que em va dir: ‘Vull que n’aprenguis.’” Va compartir aquest aprenentatge amb l’Encarnació Johé, la Maria Fontanella i, més tard, amb la Consol Peracaula i la Lluïsa Casadevall. Quan era el temps, la gent anava a casa seva a buscar les herbes (totes juntes en un bossa) i la ratafia. En feia uns 12 litres en un cossi; hi posava les nous aixafades en un morter i hi afegia les herbes totes alhora: poliol, salsa de pastor, orenga, marialluïsa, romaní, farigola, herba estrella, herba dels cucs, herba fetgera… “Si en trobeu més de florides poseu-les-hi; són vida, no us faran mal”, deia.

A l’entrevista del Ressò explicava que “Jo la faig amb aiguardent… avui he baixat nous, no us en fan falta? Les herbes les hi poso totes juntes. Les més principals ja les tinc recollides: poliol, salsa de pastor, orenga, maria-lluïsa, romaní, farigola, herba estrella, herba dels cucs, herba fetgera…”.

“Xofer, pari que he vist unes herbes al marge!”

La Francisca s’apuntava a excursions amb l’autobús d’en Xiquitín i de cada poble que visitaven s’emportava herbes; algun cop fins i tot havia fet parar el vehicle per agafar-ne d’algun marge. Feia la ratafia amb aiguardent comprat a can Fornaca. Per a cada litre hi posava un quilo de sucre (quedava molt dolça i ben espessa). En feia per a can Panxo i per a altes llocs; la venia per 500 pessetes el litre, però també en regalava, com al metge Rodó. La Francisca deia que abans no hi havia tanta gent que fes ratafia: “Ara la gent s’ha tornat molt llaminera, tant per a les begudes com per als menjars”, afirmava.

En el transcurs de la tercera edició de la Festa de la Ratafia de l’any 1984, el Jovent del Poble li va fer un petit homenatge durant la mitja part del ball: l’alcalde li va lliurar una fotografia d’ella amb la pubilla Anna Climent, on li ensenyava a fer ratafia. La Francisca ens va deixar precisament en el transcurs de la sisena Festa de la Ratafia, l’any 1988.

A la revista Ressò van dedicar-li un bonic escrit: “Veus la viva imatge d’allò que se’n va, d’aquella tradició que intentes fer perdurable i que, de sobte, s’esmuny. Ella és com la imatge viva de la tradició, d’aquelles coses que es perden, d’aquelles persones que, quan no hi són, t’adones que s’han emportat amb elles allò més seu i que tu voldries conservar.”

Deixant empremta en la memòria col·lectiva

La Francisca ja no hi és però la seva empremta encara és ben present en la memòria de molts colomencs que la van conèixer i, sobretot, la van escoltar. A l’entrevista al Ressò del 1984 alguns familiars i amics de la Francisca van parlar d’ella amb exemples tan entranyables com aquests:

“A casa ens curàvem amb aigua d’herbes”

“Tenia sempre varies ampolles de ratafia, en regalava al metge Rodó i al capellà.  A tothom qui passava per casa els convidava a un got de ratafia”

Pere Boada Pastells (fill de la Francisca)

 

La mare em preparava aigua d’herbes per al mal de panxa i un cotó amb oli per al mal d’orella i sovint anava bé.

Paulina Boada Pastells (filla de la Francisca)

 

 

“S’enfilava per tot arreu a bosc, era com una fagina”

“La Francisca sempre reia, encara que estigués emprenyada”

“Cuinant era una espasa…sabia l’herba, l’aroma que se li havia de posar a cada tipus de caça”

Dionís Pascual

 

“Collíem bolets, castanyes, cargols, figues, aglans…sempre tornàvem amb un feix de llenya cap a casa”

“Quan anaves a casa seva sempre et convidava a alguna cosa per menjar, era molt generosa”

Teresa Coll

 

“Feia xarop de pi per a la tos”

“Va ajudar la meva mare a treure coves de roba i en sortir de La Nòria les van disparar els soldats de la muntanya”

Lolita Fontanils

 

“Nosaltres li portàvem l’aiguardent i la Francisca ens feia la ratafia, ho feia amb un cossi, on remenava  les herbes amb les mans, amb moltes herbes. També hi posava pomes, taronges i llimones. Llavors ens tornava la garrafa de l’aiguardent plena de ratafia”.

Roser Massaneda

 

 

L’exposició que la Francisca es mereix

 

Per rememorar la seva història el dijous 9 de novembre a les 19h a la Casa de la Paraula s’inaugurarà l’exposició “Francisca: una dona enamorada del bosc”, una mostra que  reivindica la figura d’aquesta singular ratafiaire, bosquerola, eixarcoladora i recol·lectora d’herbes, un referent que va inspirar els iniciadors de la Festa de la Ratafia.  Tot seguit es farà la taula rodona “Saviesa popular i Festa de la Ratafia, de la Francisca Pastells a en Xavier Masó” a càrrec d’amics i coneguts seus.

Conèixer i recollir les herbes

 Amb l’ajuda dels confrares de la ratafia, doncs, els joves escoltes van conèixer qui era la Francisca Pastells, i van començar a reconèixer les herbes que envolten el paratge de Roca Guillera i que serviran per elaborar la nova ratafia.

Des dels castorets més menuts fins als joves trucaries, els escoltes van aprofitar la saviesa de molts dels confrares de la ratafia per conèixer les herbes i les propietats medicinals de cadascuna d’elles. Un fet, aquest, que demostra com la ratafia a Santa Coloma és molt més que un licor, ja que ha esdevingut un element de cohesió entre les persones, la saviesa popular i la natura que ens envolta.

Tenint en compte la climatologia d’aquest any, les primeres herbes que els escoltes van poder recollir en aquestes dates van ser el tomanyí, el poniol, el plantatge, el romaní i una mica de farigola.

Durant els següents mesos,  la tasca de les diferents unitats de l’Agrupament va ser anar trobant altres herbes i flors com el fonoll, el saüc, la camamilla, la til·la, la menta, el marduix, la tarongina i, com no, les nous verdes, per tal que a finals de juny es pugués posar tot a macerar a sol i serena.

Tot aquest procés va comptar amb el suport d’en Xavier Codina, de Ratafia Russet, per tal d’assegurar que la Ratafia Roca Guillera esdevingui tota una exquisidesa per al paladar.

Una aposta per les ratafies locals

Aquest projecte col·laboratiu entre la Confraria de la Ratafia i l’Agrupament Escolta s’inclou en la línia engegada pels confrares els darrers anys, que té per objectiu l’elaboració i la comercialització de noves ratafies basades en receptes autòctones de Santa Coloma.

Més enllà de les 4 receptes de Francesc Rosquellas que formen la quatrilogia 1842 (Clàssica, 8 porrons, Cireres i Nou Verda), fa dos anys va veure la llum la Ratafia Malhivern, en homenatge a Francesc Pla, mentre que l’any passat, la col·laboració entre la Confraria i la Plataforma No a la MAT va servir per impulsar la Ratafia Corriols, basada en una recepta de la colomenca Anna Selga.

Aquest any, doncs, la Festa de la Ratafia servirà per presentar la nova Ratafia Roca Guillera, en homenatge a la Francisca Pastells, i que  de ben segur servirà per apropar el món de les herbes i les plantes medicinals a tot el col·lectiu de joves que formen part de l’Agrupament Escolta.

 

 

 

cropped-img_04741.jpeg0759872152d8723a260f8ba17b43e45e_400x400.png

 

Anuncis